...DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 15-16 Fonaments Físics de l'Enginyeria I (20224004) (L1) Lab. 204 Fonaments Físics de l'Enginyeria (20224004) (L3) Lab. 204 ********** Fonaments Químics Enginyeria (20224009) (P1) Aula 109 Exp. Gràf. I disseny assistit per ord. I Fonaments MateMàtics Fonaments Químics (20224001) a l'Enginyeria a l'Enginyeria I (P1) Aula CAD (20224009) (20224006) ************* Aula 102 Aula 102 Fon. Fisics Enginyeria (20224004) (P2) Aula 109 15-16 Fonaments Físics II (20224005) (L2) Lab 204 ********** Mètodes Numèrics Prog. Algor. (20224003) (L1/L3) Aula 102 Mètodes Numèrics i Prog. Algor. (20224003) (P1) Aula 102 ********** Fon. Físics Eng. II (20224005) (P2) Aula 109 Exp. Gràf. i disseny assistit per ord. II (20224002) (P1) Aula CAD Mètodes Numèrics i Prog. Algor. (20224003) (P2) Aula 102 ************** Fon. Físics Eng. II (20224005) (P1) Aula 109 16-17 17-18 Fonaments Físics Eng. I (20224004) Aula 102 18-19 19-20 Fonaments Físics de l'Enginyeria (20224004) (L2) Lab. 204 Exp. Graf. I disseny assis. per ordin. I (20224001) (L3) Aula CAD ********** Admin. Empreses i Org. Fonaments Matemàtics Producció Enginyer. I (20224010) (20224006) (P2) Aula 117 (P1) Aula 102 ********** Fonaments Físics Eng. I (20224004) (P1) Aula 102 Exp. Gràf. i disseny assistit per ord. I (20224001) (P2) Aula CAD Exp. Graf. I disseny assistit per ord. I (20224001) Aula 102 ********** Fonaments Físics de l'Enginyeria (20224004) (L4) Lab. 204 Exp....
Words: 1577 - Pages: 7
...Els ecosistemes són sistemes naturals dinàmics, formats per una comunitat natural i per un medi ambient físic que interaccionen mútuament La biocenosi (o comunitat biòtica) és la comunitat natural d’un ecosistema, i la formen tots els éssers vius que hi habiten. S’anomena biodiversitat al nombre d’espècies d’una comunitat. El biòtop és el medi ambient físic d’un ecosistema. Inclou factors abiòtics (inerts) físics i químics. Components abiòtics d’un ecosistema: sol, aire, aigua, sòl, clima, relleu, llum... Qualsevol alteració en la biocenosi (pèrdua de biodiversitat, introducció d’espècies invasives...) o en el biòtop (esgotament de recursos, contaminació, catàstrofes naturals...) pot alterar el funcionament de tot el sistema. Desenvolupament sostenible: aprofitament dels recursos per tal de garantir les necessitats actuals sense esgotar-los o malmetre’ls per al futur. Els nivells tròfics (o d’alimentació) són els diferents passos per mitjà dels quals es transfereix l’energia entre els organismes d’un ecosistema. La cadena tròfica (o d’alimentació) és la relació alimentària entre els organismes d’un ecosistema Causants de la contaminació atmosfèrica: * Centrals elèctriques, calderes i calefaccions * Vehicles * Siderúrgia, foses, incineradores, refineries, cimenteres, indústries químiques Problemes de la contaminació atmosfèrica: - reducció de la capa d’ozó - la pluja àcida - l’efecte hivernacle Afebliment de la capa d’ozó La capa d’ozó...
Words: 400 - Pages: 2
...Treball opcional Rebecca Dixon CATALÀ Assaig: Orígens de la impremta arran d’una exposició visitada Puix que hem arribat tan lluny com espècie, rarament ens aturem a pensar en com és que ens hem distanciat, què és quelcom que realment ens separa de la resta d’animals. Una de les idees més comunes al respecte és la que parla sobre la nostra capacitat superior de raonament i expressió. Tot i no estar en contra de la teoria, crec que ha de tractarse d’altra cosa, ja que, no som els únics capaços d’expressarnos complexament o inclòs de raonar. Les tecnologies que hem creat, en canvi, sí que ens ofereixen una visió del nostre potencial poc comú. Una d’aquestes tecnologies és la impremta, l'essencial tècnica de reproduir textos escrits i dibuixos sobre paper o altres materials, que ens permet compartir i expressar aquests coneixements i raonaments, permetent així que hom que en llegeixi els productes no hagi de formar conceptes tan sols amb les seves pròpies experiències. Un dels camps on els homes lluitem més per marcar territori és el de la comunicació, cada vegada és més vital i reconegut aquest acte, del qual la impremta sempre n’ha sigut gran actiu, divulgant informació a l’engròs de tota mena i en formats heterogenis. S’aproxima que la impremta es va inventar cap al 1440 per Johannes Gutenberg, el seu sistema consistia en el que s’anomen...
Words: 496 - Pages: 2
...majoritàriament per masculí probablement justifiqui la presència de tot un conjunt d’elements que ajuden a destacar-ne la “masculinitat”. Com a prova, es pot observar en la posada en escena una actitud “forta”, amb “caràcter”, “firmesa”,... (per exemple, posades d’escena en directe del grup Manowar) que en la nostra societat està associada més amb el gènere masculí que el femení. És evident que, sobretot als grups més reconeguts a nivell comercial, hi ha poca presència de dones, fet que demostra que s’ha creat una clara imatge de “masculinitat” que es fa laboriós posar-la en dubte. L’adjectiu heavy, que en anglès significa “pesat”, “fort”, contrasta amb l’adjectiu dèbil, qualitat que la societat i la història sempre ha atorgat a la dona tant a nivell físic com mental. Tot i que en aquests temps més recents la dona com a ésser ha guanyat independència i ha igualat els seus drets respecte l’home (en societats com, per exemple,...
Words: 6056 - Pages: 25
...LEONARDO DA VINCI I LA PINTURA MURAL DEL RENAIXEMENT ÍNDEX 1. CRONOLOGIA DE LEONARDO DA VINCI 2. LA RECEPCIÓ DE LA FIGURA DE LEONARDO DA VINCI 3. ELS MESTRES 4. ELS ANYS DE FORMACIÓ 5. LEONARDO DA VINCI: OBRA DE TALLER 6. L’ANUNCIACIÓ 7. EL SANT JERONI 8. L’EPIFANIA 9. LEONARDO DA VINCI I LA MILÀ DELS SFORZA 10. LA VERGE DE LES ROQUES 11. EL CAVALL DELS SFORZA 12. CASTELLS I CIUTATS 13. LEONARDO DA VINCI I LA PINTURA DELS SFORZA 14. L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIE DELLE GRAZIE 15. EL REFECTORI. ANTECEDENTS DEL CENACOLO 16. IL CENACOLO 17. LA REPERCUSSIÓ DEL CENACOLO 18. LEONARDO DA VINCI DESPRÉS DE MILÀ 19. LA GIOCONDA 20. ELS CÒDEX DE LEONARDO 2 7 11 14 16 19 22 24 27 30 33 36 38 41 43 46 48 50 57 62 1 1. CRONOLOGIA DE LEONARDO 1452 - Neix a Anchiano, comuna de Vinci, prop de Florència. Document que acredita la data de naixement, escrit del seu avi- quadern on l’avi escriu els fets més importants de la seva família. És fill natural del notari Ser Piero de Vinci i d’una camperola, Caterina. El mateix any del seu naixement, el pare es casa amb una jove de noble família, Albiera di Giovanni Amadori. La mare, després, es casa amb Acattabriga Piero di Vacca. Piero té moltes dones (que van morint) i molts fills. Neixen el mateix any que Leonardo: Girolamo Savonarola i Ludovico Sforza “il moro” neixen al mateix any que Leonardo. Miquel Àngel neix al 1475, 23 anys després. Rafael Sanzio neix al 1483, 31 anys després. També al 1452 Piero della Francesca pinta a Arezzo el cicle de...
Words: 27478 - Pages: 110
...Projecte Norma Civil http://civil.udg.es/normacivil/ Projecte realitzat per l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, 24-05-2006, p. 23167-23202; correció d’errades DOGC núm. 4655, 15-06-2006, p. 26128). El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul I Finalitat El dret civil té un paper clau en la configuració de Catalunya com a societat moderna perquè permet d'adaptar el marc jurídic a la realitat d'avui i satisfer les necessitats quotidianes dels ciutadans, que, d'acord amb aquell, poden exercir plenament la llibertat en l'àmbit privat. És per això que té, a més, una significació especial com a element d'identificació nacional i com a instrument de cohesió social. La recuperació de les institucions polítiques operada l'any 1980 per l'Estatut d'autonomia ha permès que, en un quart de segle, el Parlament de Catalunya hagi acomplert una tasca legislativa intensa, en un procés de modernització del dret civil tradicional que ha estat àmpliament participatiu, progressiu i constant, cosa que l'ha dotat de la solidesa que calia per a superar les interpretacions restrictives de les competències...
Words: 53230 - Pages: 213
